Mn. Josep Casassa - Biografies

Busqueu
Vagi al Contingut

Menú Principal:

Biografìes

Mn. Josep Casassa i Tassis (1903-1936) per Àngel Vergés Gifra
Vicari de Sant Joan les Fonts


Josep Casassa i Tassis va néixer a Sarrià de Ter el dia 11 de març de 1903, fill de pares pagesos procedents de Campdorà. De petit treballà de pastor  i més tard de xerric a la destil•leria Regàs del Pont Major. Casassa va seguir les petjades del seu amic Camil Geis, entrà al seminari i fou ordenat prevere l’any 1930. Exercí de vicari a les parròquies de Castellfollit de la Roca i de Sant Joan les Fonts.


Ja de ben jove Casassa, igual que el seu amic Camil Geis , formà part del moviment pomellista fundat a Catalunya per 

Josep M. Folch i Torres, un moviment que s’estengué com una taca d’oli per tot el nostre país i que tenia com ideals l’amor a Déu i a la Pàtria. L’any 1922 el poeta de Sarrià obté un premi en els jocs florals organitzat pels Pomells de Joventut “Girona” i “Crit de Pàtria” de Girona. En aquest certamen es manifestà el valor literari dels pomellistes de les comarques gironines tal com apuntà el president de l’acte . Els pomells celebraven festivitats i vetllades literàries en dates assenyalades com Nadal o Sant Jordi.  El seminari gironí és en aquesta època un punt d’irradiació cultural amb l’Acadèmia de la Congregació Mariana organitzant certàmens i vetllades literàries.  L’obra poètica de Josep Casassa reflecteix els goigs, les corrandes i les glosses populars. La seva poesia, igual que la de Geis, és hereva de la de Carner i Jacint Verdaguer. Alguns dels seus poemes relacionats amb la natura són: “Cançó de pluja”, “La pau del bosc” (1924), etc. El tema predominant, però, és el religiós, tema que no amaga la seva gran passió per la cultura popular. “Sant Joan festa de dol...”, “Romanç de Sant Martí” (1923),  “Sant Andreu” (1930), “Sant Jordi justicier”, “La Candelera” (1934), “Els focs de Sant Isidre”, “Visió de Nadal” (1935). Casassa publicà l’any 1934 diversos poemes amb el títol “imatges florides” al Butlletí mensual de Santa Maria del Mont, publicació dirigida per Pere Vayreda des de Lladó. El poeta anomena la Verge del Mont “mestressa del santuari i del bisbat gironí”. En un certamen celebrat a Canet de Mar l’any 1932 Casassa obté un premi amb “Corrandes a la Mare de Déu de la Misericòrdia”, i tres glosses populars premiades als Jocs Florals de Sants de l’any 1933.  Una de les facetes artístiques més desconegudes de Casassa és la d’autor teatral.

L’obra teatral més coneguda de Josep Casassa és “Margarida de Cortona”, peça de tres actes estrenada el primer març i primer diumenge de Quaresma al Casal Parroquial de Sant Joan les Fonts . Per aquesta obra les noies de la secció dramàtica confeccionaren un vestuari d’època. L’autor també portà l’obra a Sabadell, la ciutat on residia el seu amic .

Casassa és autor també de diversos quadres especialment paisatges, monuments i bodegons. Un d’aquests quadres motivarà el poema del seu amic Camil Geis, “Endreça”  dedicat especialment “a Josep Casassa al ofrenar-me el quadre original ‘Runes del vell Pilar de Pedret’, el gener de 1921.


“El teu pinzell reviu les coses mortes
de sobre un llenç ben erm:
el quadre que ara em portes
com un segell ben ferm
de l’amistat que sempre hem compartida.
ho diu amb eloqüència.
En ell pren nova vida
aqueix runam llançat a la inclemència
del temps per la nescència
de una generació a l’oblit dormida.”


Des del seminari diocesà gironí es motivà a nombrosos estudiants a recollir el saber del poble. Un dels autors més destacats és el fundador de l’agrupació de Folklore del seminari, Mossèn Xavier Carbó. A Catalunya el folklore neix al si de l’excursionisme a finals del segle XIX. No és estrany, doncs, que col•labori al Butlletí del Grup Excursionista Gironí amb diversos articles de folklore.  Josep Casassa fou premiat diverses vegades als concursos del Llegendari Popular Català (1924-1930): obtingué el cinquè premi al Segon Concurs amb un treball «Llegendes de Girona, Sant Daniel i Campdorà» amb el lema “Sant Narcís i altres llegendes”. En aquesta convocatòria el seu amic, Camil Geis, guanyà el desè premi amb l’aplec llegendari: “Carlemany a Girona”.  El fons de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, guardat a la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques de Barcelona, encara conserva nombrós material folklòric recollit pel l’escriptor de Sarrià de Ter a les comarques gironines. Casassa aplegà corrandes a Susqueda, a Sant Feliu de Guíxols, a Campdorà, Figueres, Sarrià de Ter i Camprodon. Cançons amb el seu amic Geis a Girona, Estanyol, Campdorà i Sarrià de Ter, embarbussaments a Pont Major i jocs infantils a Girona i a Vilobí d’Onyar. El folklorista de Sarrià de Ter col•laborà de manera activa en diversos projectes relacionats amb la cultura popular i compartí afinitats amb personalitats científiques de la talla de Joan Amades  i Aureli Campmany. Casassa col•leccionà nombrós material material etnopoètic i fou conscient que el món antic i tradicional estava predestinat a desaparèixer.  Geis li recorda també un recull ben extens de marededéus del bisbat de Girona i un premi als Jocs Florals celebrat a Sant Feliu de Codines el 17 de setembre  de l’any 1933 amb una col•lecció de llegendes sobre sant Feliu i sant Narcís.

Josep Casassa fou assassinat l’any 1936 al costat d’altres sacerdots. La seva mort truncà una dels folkloristes més prolífics del moment. Camil Geis escriu:

“Si no hagués traspassat tan jove –morí, com tants altres sacerdots, iniquament assassinat en la revolució de 1936, hom en desconeix la data i l’indret- hauríem tingut un folklorista de les dimensions d’un Rossend Serra i Pagès, d’un Aureli Capmany, d’un Sebastià Farnés, d’un Joan Amades.”

La guerra no solament s’emportà un dels folkloristes gironins més prometedors de les comarques gironines sinó que clavà una trista i pesada llosa d’oblit sobre la seva obra. ¿Com és possible que l’autor dels goigs de la patrona dels gironins sigui encara un poeta oblidat? ¿Com pot ser que l’imaginari col•lectiu gironí no s’hagi bastit amb els rics motius, hereus de la tradició dels nostres avantpassats, compilats per l’entusiasmat folklorista de Sarrià de Ter? La dispersió de l’obra de Casassa fou ben descrita en una carta de Geis al seu nebot Joan Casassa, que s’interessà l’any 1981 per l’obra del seu oncle. Camil Geis li confessà que la sola col•lecció de les seves rondalles formaria un dens volum. Ja és el moment, doncs, de fer justícia i de col•locar el nom de Josep Casassa i Tassis al lloc que és mereix de les lletres gironines.






 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal