Mn. Joan Guix Marsal - Biografies

Busqueu
Vagi al Contingut

Menú Principal:

Biografìes
Mn. Joan Guix Marsal, (1897-1936). Beneficiat tenor de la Catedral de Girona

Mossèn Joan Guix era beneficiat de la Catedral, on exercia el càrrec de tenor. Havia nascut al petit poble de la Pinya (la Vall de'n Bas) el 12 de novembre de 1897 i rebé el presbiterat de mans del bisbe Guillamet, a Barcelona el 19 d’agost de 1922. Abans de guanyar les oposicions a beneficiat tenor de la Catedral, fou vicari a les parròquies de Castellfollit de la Roca i Santa Pau. El 1929 havia guanyat les oposicions de tenor

Des de l'any 1932, sense deixar el càrrec de la seu, formava part del grup de sacerdots diocesans que tenia cura del temple del sagrat Cor, que els jesuïtes s'havien vist obligats a abandonar, per una disposició governamental. Al Sagrat Cor exercita de sagristà.

Ens consta que era conscient que la seva vida podia acabar en el martiri ja que, parlant amb una monja, Sor Lourdes Bosch, sobre les dificultats i perills del moment, el mossèn li contestà: “No t’ apuris. Serem màrtirs!”. Sor Lourdes també seria assassinada.

El diumenge 19 de juliol del 1936 es varen celebrar normalment els cultes del matí. Enric Mirambell, actual cronista de la ciutat, recorda que li va fer d'escolà en la darrera Missa que celebrà en públic aquell dia. Aquella tarda ja la situació es veia confusa i el temple es tancà abans de l'hora acostumada. Mossèn Ferran Forns va escriure sobre l’atac a l’església del Sagrat Cor, aquella nit:

"L'església del S. Cor fou la primera que atacaren els nous bàrbars, amb unes maces que brandaven amb ràbia infernal, desbotaren la porta; mentre la imatge del S. Cor de l'altar major era llançada al riu, entre blasfèmies dels sacrílegs, estava acompanyada "també per la pregària d'una munió de veïns que amagats i ulls aterroritzats contemplaven l'anarquia i la impietat triomfant" .

"Després del S. Cor, anaren al col·legi del mateix nom, que es troba al darrere mateix de l'església (actual Cáritas), calaren foc a una de les classes, quan algú logra convèncer als incendiaris que l'edifici aquell els podria ésser d'utilitat, alguns veïns entre els que hi havia el Rnd. Joan Guix apagaren el foc".

El dilluns, a primera hora del matí, quan els revolucionaris ja estaven forçant les portes del temple, mossèn Guix va sortir pel col·legi marista, que interiorment es comunicava amb el temple. Portava el Santíssim i mirava si en alguna de les cases veïnes de la plaça de la Mercè el volien acollir. Diversos veïns s'hi prestaren voluntàriament

Quan el detingueren estava refugiat en un pis de la casa del carrer de Ciutadans que fa cantonada amb la travessera de Sant Josep (n. 2). En la mateixa casa, propietat de la viuda Bassols, s'hi havien acollit, en un pis diferent, els tres jesuïtes dels quals va ser company de martiri: els pares Joaquín Valentí, Josep Antoni Vergés de Trias i Lluis Bogunyà. La nit del 13 al 14 d’agost començaren els cops de porta. El solar de la casa quedà acordonat per milicians, entre ells un carabiner i el suposat delator.

S'explicava que quan els milicians trucaren en el pis on es trobava mossèn Guix, ell obrí la porta i en preguntar-li si era militar, cosa que ells creien, respongué que era capellà. La nit del dia 13 d'agost, juntament amb els tres jesuïtes el portaren al Congost, gairebé a l'entrada del poble de Celrà, on els assassinaren. Segons testimonis oculars que s'hi acostaren l'endemà, havien estat assassinats a trets per l'esquena. El farmacèutic de Celrà, Anselm Font Vila, acompanyant el jutge de pau del poble i el metge, fotografià els cadàvers i, de seguida, en tragué el carret per donar-los-hi.

Es diu també que Carles Creixans, el capitost de la patrulla assassina, cada vegada que passava per aquell indret manava el conductor del cotxe que accelerés la marxa. Aquell lloc li recordava la impactant mirada i les paraules que li dirigiren els màrtirs, abans de ser abatuts. I en un d'aquells viatges, en aquell mateix lloc, patí un accident a causa del qual morí al cap de pocs dies.

El seu cos va ser enterrat en el cementiri de Girona. Tenia dedicat un monolit en el lloc de la mort i, encara avui, una làpida al claustre de la catedral.


                                                                                   





 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal