Mn. Salvador Riera i Pau - Biografies

Busqueu
Vagi al Contingut

Menú Principal:

Biografìes
Mn. Salvador Riera i Pau (1883-1936)

Nasqué a Sábalo (Cuba) l’1 d’agost de 1883. Ordenat prevere el 4 d’abril de 1908 pel bisbe de Girona, exercí de vicari a les parròquies de Sant Iscle de Vallalta, Palamós, Blanes i la Catedral. Rector de Begur fins que passà a la d’Arenys de Mar on quedà adscrit canònicament.
Testimoni de la seva implicació a la vida religiosa de Blanes, per exemple, és la seva participació en nombrosos actes religiosos, tant en les activitats parroquials, com també en les activitats del Centre Catòlic, institució en la que hi tindrà una participació molt activa, no sols a nivell religiós, sinó també en las seves vessants cultural i social. En aquest Centre va impulsar la creació del primer Cercle d’Estudis, on s’impartien tot un seguit de xerrades i conferències de variada temàtica, i l’organització de grups infantils i juvenils tal com ara la Congregació de Sant Lluís o els Exploradors Blanencs o les cantades de caramelles.

Entre les seves activitats destaquen les seves habilitats poètiques i oratòries. Entre les primeres hi trobem, ben sovint, la declamació de poemes propis, "L'Adeu de la gavina", “Himne a la Verge del Vilar”, “Recorts d’una visita”, “Esplays”, “Lux Aeterna”, “L’arbre Jacobé”, “El fruit de la mort”, “Blanes”, i de altres autors. De les seves virtuts oratòries és una mostra els seus ben valorats sermons, tant en el temps en que exercia de vicari a Blanes, com quan ja en d’altres destinacions eclesiàstiques, el continuem trobant fent sermons els anys 1916, 1925,1933, 1935, en ocasió de diferents actes i celebracions.
Des de la parròquia fronterera de la diòcesi de Girona, Arenys, els dies lectius es traslladava a l'Escola Blanquerna, de Barcelona, on era professor. El director -i pedagog- Alexandre Galí va escriure d'ell que “era d'una bondat tan gran que en ella quedava com humiliada i apagada la seva ciència”. Sabem, per exemple, que escrivia al diari El Matí, i que fou un dels fundadors del Foment d'estudis de la Maresma i promotor local de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Va ser fundador i consiliari del grup Joan Pruna dels fejocistes d’Arenys de Mar (1932-1936).

Fou assassinat el 9 de setembre de 1936. Segons el martirologi de l’Arquebisbat de Barcelona, el seu cos aparegué a la carretera d’Horta i fou ingressat a l’Hospital Clínic de Barcelona l’endemà. El seu germà Agustí, que havia estat president de la Diputació de Girona durant la Mancomunitat, havia estat assassinat també uns dies abans a Girona.






 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal