Mn. Tomàs Miralpeix Carreras - Biografies

Busqueu
Vagi al Contingut

Menú Principal:

Biografìes
Mn. Tomàs Miralpeix Carreras (1883-1936). Capellà de l’ hospital-asil Duran de Castelló d’Empúries

Nascut a Anglès el 14 de juliol de 1883 i ordenat prevere el 13 de juny de 1908 , va ser durant més de vint-i-cinc anys a la 
 parròquia de Castelló. Abans, exercí de vicari també a les parròquies de Sant Miquel de Pera, Garriguella, i la Catedral de Girona. Més tard tornà a Castelló d’Empúries per ser el capellà de l’ hospital-asil “Duran”.
 De caràcter benigne i amable, cor obert i generós, sabia donar-se a tots esl que s’hi acostaven. Desplegà el seu apostolat entre malalts i ancians i joves. 
Va ser consiliari de l'associació jovenívola Esplais. A ells, de manera especial, va fer el “donum sui”, signe vivent del bon apòstol. Sabia atreure’ls i formar-los, coneixia tota suavitat per enardir-los i conduir-los pel camí del bé.

Pressentí la mort i no la rebutjà. En esclatar la guerra es refugià a l’asil Duran, on donà aquesta ordre a les religioses: “Si algú demana per mi, no em negueu”. Tement que se’ls escapés, els milicians posaren guàrdia entorn de l’Asil. El 23 de juliol anaren a buscar-lo. Quan varen anar a cercar-lo es trobava al llit a causa d'un còlic nefrític; tenia el color grec-verdós i l'aspecte demacrat d'una persona que, al dolor físic, havia d'afegir-hi l'angoixa i la por del que pressent un mal averany. El llarg camí des de l’Asil -llavors a les afores de la vila- fins a l’Hospital es convertí en un penós Via-Crucis per a Mossèn Tomàs. Caminava vacil•lant, quasi arrossegant-se, i el maltractaren de paraula i obra. Segons un testimoni d’infant, Albert Compte, “El vèiem des de darrera les cortines de la porta principal, excepte l'oncle Esteve que, des de la voravia i mentre passava, anava fent amb el cap signes inequívocs de commiseració, no sé si per l'estat llastimós del pres o endevinant l'episodi que, al cap de poc, esdevindria”. Un cop a l’Hospital, l’empenyeren dins una habitació destinada als boigs, on es trobava ja Mn. Lluís Frigola, company seu de martiri. No havia passat, doncs, ni mitja hora que les religioses sentiren, atònites, la descarrega que els deixà estesos al terra de la mateixa habitació. Havien estat disparats amb arma de caça. Acabada la guerra exhumaren les restes de la fossa comuna on es trobaven, però es desconeix el seu emplaçament actual.


 
                                                                                
 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal