Joan Janoher - Biografies

Busqueu
Vagi al Contingut

Menú Principal:

Biografìes

Mossèn Joan Janoher i Dalmau (1899-1936), capellà bibliotecari a Peralada

Havia nascut a Cassà de la Selva el 28 de gener de 1899. Fou ordenat 
sacerdot pel bisbe Llompart el 16 de setembre de 1925. Era Llicenciat en Filosofia i Lletres. Fou vicari de les parròquies de la Jonquera i d’Amer, així com professor del seminari-col·legi del Collell i, durant la República, del Paedagogium de Girona. El 1930 entrà al servei del castell dels comtes de Peralada, en qualitat de capellà i de bibliotecari, on visqué amb la seva mare fins que es desencadenà la revolució del 36. Havia escrit articles específicament sobre temes religiosos i culturals, a voltes amb pseudònim, a “Diario de Gerona” i a “La Veu de l'Empordà”. En esclatar la Revolució es resistí a marxar, mostrant així fusta de màrtir.

Fou empresonat amb els altres sacerdots de Peralada al castell de Sant Ferran de Figueres, d'on se'l van endur, el 16 d’agost de 1936, per assassinar-lo a la carretera de Roses a Cadaqués, a l'anomenat, al pont de la Gorga, i el seu cadàver estimbat en un barranc. No es coneixen més detalls del seu martiri.

El seu amic, Mn. Camil Geis, va escriure sobre ell anys més tard: "La seva violenta desaparició, en aquells tempestuosos dies, havia deixat en el meu esperit un insondable buit. (...)M'atreveixo a afirmar, sense hesitació, que l'idiota assassinat d'aquell jove sacerdot segà, en herbe, un possible polígraf de ferma personalitat. Repassant el seu epistolari, ens adonem de com encertadament seguia i judicava el moviment polític, cultural i religiós de l'època turbulenta, prenyada de mals averanys que aleshores estàvem vivint. El 8 de març de 1936 prediu -paraules textuals- “el règim de terror que es va a implantar” . I el 17 de juliol del mateix any, un dia abans d'esclatar la revolució, m'escriu encara -i aquesta fou, naturalment, la seva darrera carta-: “ Avui estem vivint moments transcendentals. Tothom ho palpa. Què passarà?”. I la brutal resposta a la seva angoixosa pregunta no es va fer esperar.

És, no sense emoció, que m'he fet el deure i el plaer de biografiar un admirat amic que, per prematura desaparició, fou condemnat a no poder tenir, segurament, cap més biògraf.”




.



                                                                                                




 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal